En el París de començament del segle XX, una família de nou-rics es trasllada a un dels bulevards més luxosos de la ciutat. Per donar-se a conèixer, la senyora de la casa prepara el seu primer ball, al qual pensa convidar el bo i millor de l’alta societat parisenca. La filla, una adolescent de catorze anys, està tremendament emocionada amb l’esdeveniment, però la mare, desitjosa que ningú la privi d’aquest moment de glòria, li prohibeix d’assistir-hi. La venjança no es farà esperar.

Descrita como la novela más personal y autobiográfica de Irène Némirovsky, El vino de la soledad (publicada en 1935) recrea el destino de una adinerada familia rusa refugiada en París, y describe la venganza de una joven contra su madre, motivo que la escritora ya había tratado en esa pequeña joya literaria que es El baile. Con una mirada inteligente y ácida, la novela sigue a la pequeña Elena de los ocho años a la mayoría de edad, desde Ucrania hasta San Petersburgo, Finlandia y finalmente París, donde la familia se instala tras el estallido de la revolución rusa, en un recorrido paralelo al que realizó la propia Némirovsky. La madre de Elena, una mujer bella y frívola de origen noble, desprecia a su marido, un potentado judío, y a su hija. Cuando ésta se convierte en una joven hermosa y descubre que atrae al amante de su madre, comprende que ha llegado el momento de vengarse.
Irène Némirovsky, autora de la impactante Suite francesa, mostró desde joven un talento excepcional. Su trágica muerte, a los treinta y nueve años, en un campo de concentración puso fin a una obra magistral, que ha sido redescubierta con enorme éxito. El vino de la soledad es otra magnífica novela de esta escritora maravillosa, lúcida y brillante.

A la sala d’un tribunal se celebra el judici d’una dona. Gladys Eysenach ja no és jove, però ha estat molt
bonica. Se l’acusa d’haver assassinat el seu amant, molt més jove que ella. Els testimonis van desfilant i l’advocat i
el fiscal s’enfronten. Asseguda al recinte dels acusats, la protagonista sent fragments de la narració de la seva
pròpia vida: la infantesa, l’exili, l’absència del pare, el matrimoni, les relacions tumultuoses amb la seva filla,
l’edat i el declivi, fins a l’acte irreparable. Els membres del jurat i el públic remuguen, s’encenen. Però el culpable
qui és? L’acusada? O el temps que fa bocins les il·lusions?

Quan la família Karin, una acomodada nissaga de prop de Moscou, ha de fugir a París a conseqüència de la
Revolució Russa, la seva vella i fidel minyona els segueix per iniciar una nova vida a l'exili. Tatiana Ivanovna, que
ha estat al servei dels Karin al llarg de generacions, haurà d'afrontar aleshores el major repte de la seva vida per
adaptar-se a les noves condicions econòmiques i socials de la família en un país estrany, fins a un cert punt hostil i
definitivament molt allunyat dels valors heretats de la seva Rússia natal. Les mosques de tardor, escrita l'any 1931,
és probablement la novel·la més personal de la gran escriptora ucraïnesa Irène Némirovsky. En poques pàgines i amb un
excel·lent domini de l'ofici, hi descriu escenaris i sentiments que remeten al drama de l'exili i del desarrelament que
tan present va ser a l'Europa de la primera meitat del segle XX. Amb la intel·ligència pròpia d'una de les més grans
autores de la seva generació, la novel·la transmet sensacions que necessàriament s'apoderen del subconscient del lector,
que fruirà de la senzillesa i de la profunditat d'aquesta petita obra mestra.